APROPIAICÓ (IN)DEGUDA

APROPIACIÓ INDEGUDA

Cicle expositiu comissariat per Laura Bel i Rafa Haro inaugurat el 5 d'Octubre del 2012 al Muxart, espai d'art i creació contemporanis. 

Artistes:

CRISTINA PRAT MASES 

(Barcelona, 1976) 

Actualment es dedica professionalment al disseny des de Lisboa on resideix fa 2 anys i es centra en la fotografía des d’un punt de vista de necessitat vital. Ha participat en diverses exposicions com ara: En la luz de la sombra, Primavera fotogràfica 2001, Del tal palo tal astilla Tarazona foto 2002, Autorretrats CCBarceloneta, Dones CCBarceloneta, Hilo rojo Koldo Mitxelena San Sebastian, Cerrajera, Arrasate Mondragón

SEGONES OPORTUNITATS. 

Una sèrie de collages a partir de fotografies antigues de do- nes on anteriorment tenien un protagonisme completament diferent a l’actual. Segones oportunitats de protagonisme millorades perquè s’han con- vertit en dones independents, que prenen la iniciativa davant dels homes i es mostren lliures i orgulloses de ser tal com son.

ELLEN WILKINSON 

(Bristol, 1983)

 Viu i treballa a Bristol (Regne Unit). Ha participat en diverses ex- posicions: Exhibitions have included Videoformes Festival, Clermont-Ferrand, France (2012), Jour de Fete, Loop Video Festival, Barcelona, Spain (2011), Irresistible Forces, The Great North Mu- seum Hancock, Newcastle (2010), Atelier, PACT Zollverein, Essen, Germany (2009), What would become of us, if we walked only in a garden or a mall, Beachcroft Space, Bristol (2009), Somewhere Here, Plan 9, Bristol (2008), All over (bar the shouting), Rhys And Hannah Present, Bristol (2008), Obert en Canal Festival, Esparreguera, Spain (2006). www.ellenwilkinson.co.uk

EIDOLON Y DICCIONARIO ENCICLOPEDICO

Son projectes que treballen amb el sentit preconcebut de la imatge fotogràfica. Mitjançant la manipulació d’imatges publicades en llibres i enciclopedies, obro interrogants sobre la cultura que ens envolta. Les fotografies utilitzades en les obres han estat concebudes per explicar

un concepte, una paraula o per exemplificar una acció o un pais i ara escapçades per la meva tisora i amagades parcialment sota la brillantor de la purpurina son reqüestionades i reinterpretades. 

PEP VIDAL

(Rubí, 1980) 

És llicenciat en mate- màtiques (UAB) i doctorand en física. Ha cur- sat el programa d’estudis en art contemporani A*Study. Cofundador de granja.cat. El seu treball és de caràcter processual i es defineix a través de la sobreexposició de si mateix i de l’interès pels canvis infinitesimals, detalls impercepti- bles que modifiquen allò que creiem inamovible. www.pepvidal.com / www.granja.cat

GRASS GROWS

Grass grows de Hans Haacke y Grass grows de Pep Vidal estan exposades de manera simultà- nia a Haus der Kunst (Munich) i Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis (Martorell), respectivament. Grass grows (1969-2012) de Hans Haacke és un cúmul de terra on creix herba. És una peça cabdal dins del seu treball i ha estat exposada en nombroses ocasions. Grass grows de Pep Vidal és també una muntanya d’herba, exactament igual en forma i volum a la que està exposada a Munich i realitzada mitjançant tècniques i procediments d’alta precisió. Grass

grows s’apropia de l’obra de Haacke per proposar quelcom tan inútil i impossible com copiar l’aleatorietat i la senzillesa de l’herba que creix. 

ORIOL SÁNCHEZ

(Barcelona, 1977)

Realitzador de cinema i vídeo experimental, forma part de l’equip de programadors de Xcèntric i imparteix tallers de súper 8. Els seus treballs han estat projectats a filmoteques, festivals, centres d’art a nivell internacional i publicats en dvd en compilacions com Del éxtasis al arrebato o Festival of (In) appropriation. vimeo.com/oriolsanchez

WITH DESTRUCTIVE INTENT: HITCHCOCK SÈRIES. 

Una autòpsia de la por, en el seu sentit etimilògic: αὐτός / au- tós / un mateix i ὂψις / opsis / vista / visió, significa: veure per un mateix, la por. Apropiar-se de la por, de l’obra, fer-se-ho propi, apoderar-se, tallar, dissecar, penetrar i seqüenciar, per arribar a la seva arrel. “L’autòpsia és un procediment mèdic que empra la dissecció, amb la finalitat d’obtenir informació definitiva sobre la causa [de la mort, de l’arrel, de l’angoixa]: la mirada devorada”. Be Noite.

ALBERT ALCOZ 

(Barcelona, 1979)

Realitzador, escriptor, professor i programador de cinema experimental. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i DEA en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra. A partir de l’any 2005 realitza peces en format súper 8, 16mm i vídeo. HAMACA distribueix algunes d’elles. Des de maig de l’any 2006 redacta la web www.visionaryfilm.net so- bre cinema d’avantguarda i cinema experimental actual.

CINEMA PROHIBIT 

És el títol d’una obra que consta d’una projecció en bucle amb un breu fragment fílmic i una taula de llum amb diverses tires de cel·luloide. Aquestes imatges apropiades, reciclades i desmuntades provenen d’una pel·lícula eròtica dels anys setanta, comercialitzada en format súper 8. La nova disposició sota la qual es presenta el film permet establir un diàleg sobre la visualització de cadascun dels dos aparells tecnològics. L’un es limita a destacar la prohibició de la projecció en públic i l’advertència de la limitació d’edat del visionat (“Prohibida la proyección en público” i “Prohibida la visión a menores de 18 años”); mentre que l’altre fa visible alguns dels plans més explícits de la filmació original. Aquestes dues prohibicions mostrades ad infinitum remeten al contingut original d’un film que, mitjançant una taula de llum, queda parcialment descobert. La presentació estàtica d’aquesta versió cinematogràfica substàndard, nega, automàticament, el seu rerafons més controvertit. L’obra doncs es desplega com una prohibició infinita i una ambigua subversió de la mateixa. 

JOANA SANTAMANS

(Barcelona, 1977)

Artista. Mirada màgica, sortides aspres. Va fer estudis de Disseny i Art a l’Escola Eina de Barcelona. Ha viscut a Esparreguera i Londres; Hostalets de Pierola i Nova York. Pinta sobre suports que troba pel carrer i els exposa en galeries. Estil naïf i urbà. Fort i vulnerable. És nocturna però no té res de vampira. Crida i es queda afònica. Clara i pràctica. Respira i domina el silenci. Olora la tinta xinesa i camina descalça. Col·leccionista i recol·lectora. Positiva i emprenedora. Té pocs secrets. I entén la vida a través de l'art. . En mans de la Joana tot acaba entrant en una dimensió fantàstica en forma de murals, grafitis o il·lustracions. (Bibiana Ballbè / Diari ARA 15/03/2012)

CICLES

[1803; del ll. cyclus, i aquest, del gr. kýklos 'cercle']

m 1 Període de temps en què s'acompleixen una sèrie d'esdeveniments o de fenòmens fins a arribar a un des del qual tornen a produir-se en el mateix ordre.

Amb l'exposició Cicles Joana Santamans ens vol acostar a alguns dels circuits vitals que es reprodueixen cíclicament, i ho plasma sobre suports trobats dels que s'apropia, tals com fustes d'embalatge o parets d'espais aliens, a través de formats artístics tan diversos com la pintura mural, la il.lustració i l'audiovisual.

L'obra que s'ens presenta ens ofereix una mirada als CICLES des de punts de vista tant diversos com pot ser el conjunt de canvis que han experimentat les espècies al llarg de la seva evolució; els cicles de reinterpretació de les fabules o les variants de l'imaginari col·lectiu ("La Caputxeta i el llop"); fins al circuit intern primigeni del ressò que té en tu la teva pròpia paraula.

La presentació formal de l'obra esdevé un cicle en sí mateix, doncs la projecció "Magic Box" en format loop posa més èmfasi al procés d'elaboració de la pintura mural més que en l'obra en sí; i per altra banda la presentació en format díptic de "Rèplica Verbal" crea un circuit de transmissió intern i cíclic al disposar una mateixa persona que es parla/escolta a sí mateixa.

ALBA AGUIRRE 
(Pamplona, 1989)
Llicenciada en Belles Arts i especialitzada en Pedagogies Culturals, ha completat la seva formació amb el programa d’estudis en Art Contemporani A*Study. El seu treball s’enmarca en el terreny de la performance i es caracteritza per la recerca d’estrategies no explícites de participació indirecta. www.albaaguirre.com

UN ACERTIJO LÓGICO
Les endevinalles lògiques són les que reten a l’espectador a obtenir la respos- ta correcta a partir d’un conjunt d’oracions anomenades proposi- cions, les quals poden ser verdaderes o falses segons els condicionants de la pròpia endevinalla. Una endevinalla lògica consisteix en proposar i assumir un conjunt d’oracions que combinades es compleixen de manera íntegra i permanent en l’espai Muxart durant el temps que dura el cicle Apropiació (in)deguda. Un exercici de predisposició i especulació narrativa que converteix cadascuna de les sales en un tauler de joc on l’espectador, que podria estar formant part de la peça, està convidat a observar el que passa en l’espai per trobar la solució.